els vents
que t’esbufeguen
a la cara tots els insults
que pot dir la tramuntana
un dia que estigui enutjada,
més en adonar-se’n
que ets tu,
s’atura,
s’apaivaga
i es transforma
en dolça marinada
que et porta l’alè llunyà
de l’enamorat,
duent darrera gotes de pluja
caient com si fossin
pètals de flors transparents
sobre l’altiu penya-segat
rendit als teus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada