un arc de sant Martí
ple de colors,
la ciutat t’enamora
i descobreixes
entre les juntes
de les pedres trossos
de l’historia agafada
a les parets com els fum
de les llars que s’escapa
per les escletxes del temps,
per arribar fins a tu
i dir-te somorta,
vine a mi,
viu a la vora del riu
i t’oferiré el tresor
que el temps ha amagat
pels meus carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada