que t’ensenyi a oblidar-me
abans de tancar-me la porta.
Em demanes
que carregui
tot sol el pes de l’adéu,
abans que s’entelin els ulls.
Em demanes
que netegi la sorra
de la platja dels dibuixos
que vàrem fer amb els nostres cossos
esvaint els temors
que em contaves de dia,
mentre esperàvem les matinades
d’un estiu que vols obviar
ara que tornes a la teva mar brava.
Em demanes
que em trenqui el cor
abans de reconèixer
que no pots oblidar
tantes petites coses
com grans duu la sorra,
que em fas abandonar.
Em demanes
que mori lentament...
i jo t’obeiré,
encara que només hagués rebut
de tu, solament, una mirada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada