i de la boira el record,
que més enllà del temps
em sembla somni.
Dansa sobre el somort reflux
de l’aigua dormida la barca
que em duu en cada viatge
el record perdut
del vell somni oblidat,
sent quan passa de llarg,
el somni oblidat
d’un record perdut.
Però quan aquesta boira
que em confon
els somnis i els records
s’esvaeixi,
espero amor,
trobar-te desperta
per contar-me la vida
que m’he perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada