Si tu no hi ets

Si tu no hi ets,
que em resta si no marxar,
si tu no hi ets,
ja res és el que era.
I seguir l’estela de la mar
quan fuig de mi
per dir-me mentre també se’n va
que dorms sota la ratlla de l’horitzó,
allí on dorm el sol
amb la resta dels meus somnis.
Si tu no hi ets,
em queda recordar
pels vells camins un passat
ja quasi tan vell
que neix del teu oblit.
Si tu no hi ets,
guardaré el bloc de versos
que et vaig escriure
i amb ploma de flama els reescriuré.
Si tu no hi ets,
enviaré el darrer bes
a una lluna altiva esgrogueïda
pel seu temps,
abans de fondre’m
ara si en el meu oblit.