Plora el far en el seu desig

Plora el far en el seu desig
de ser la llum primera del dia,
quan tota la nit ha estat la llum
de dofins i ànimes perdudes.
Plora el far en el seu desig
de sentir els crits d’infants propis,
quan és el destí dels somnis
d’aventura dels infants propers.
Plora el far en el seu desig
de ser jardí, quan té el més gran,
besant els seus peus milers
de blanques flors d’escuma
esclatant com roses blanques,
obrint els seus capolls de pètals
d’aigua de mar,
amb sèpals de mil tonalitats
de verds i blaus jugant
a confondre el cel i el sol
amb els seus jocs de llum i foscor.
Plora el far en el seu desig de ser arbre,
quan no n’hi ha cap
que tingui la seva capçada,
ni amaguin les seves branques
la llum de tantes lluernes com la que ell fa.
Plora el far en el seu desig,
perquè no sap que és tot allò
que desitja i és l’únic en ignorar-ho.
Plora el far en el seu desig
de ser aroma de mar i brisa d’onatge,
quan els seus vitralls amarats
de salabror recorden temps passats
fantasies i temps robat.
Plora el far en el seu desig de ser com tu,
quan tu ets el meu far
de mar maragda i flor d’escuma blanca.