però no de fusta,
no és calaix,
però és tancat.
Batega i de vegades
no sap perquè.
Les quimeres de records
no són impossibles
i els amors retrobats,
que no perduts,
es guarden
en aquesta màquina
de batecs
que mai para de caminar
ni de retrobar amors.
I entre tots els plecs
i tots els batecs,
palpita la seva imatge
agulla de bitàcola,
primera pàgina
del mateix quadern
on guardo
les principals incidències
del meu navegar,
ja sigui cap el fracàs,
ja sigui vers el seu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada