d’aquest recurrent somni,
vaig al calaix on guardo
el retrat robat de vos,
i el miro amb la parsimònia
de l’enamorat,
cercant amb els dits el rastre
del rostre estimat.
Recordo de nou
les parts del somni
que encara no he oblidat
i corba lleugera la comissura
de la boca,
intentant fer néixer
un esbós de somriure
que queda esmorteït
per la insistent soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada