d’un ventall parsimoniós
vola l’aire i el temps.
Amb l’empenta dels records
que venen a la memòria
com infants corrent a la finestra
en caure els primers flocs
d’un hivern avançat,
escolto el so de fons
d’un inesgotable rellotge
que canta amb el mateix to
el pas dels segons,
enduent-se cadascun d’ells
un instant de la meva vida
com a company de ball.
A la fi, he perdut el temps
recordant-te?
Podent fer del record nova imatge
i estimar-te de nou
en cada retrobament?
Els meus somnis
no són per dormir-me amb ells,
sinó per viure’ls amb tu.
http://nymasilenciosdelalma.blogspot.com/2009/10/solo-eso.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada