en terra de foc
on fa casa
el teu cor enamorat.
Llaura el cel
en aquesta terra forta,
camins i caus
on guardar els estels
quan el dia neix.
Busca la llar
el llit on descansa la lluna
fins que torna plena
i prenyada d’amors
que de nit escampa.
La seva pell és la mar
que m’omple,
i la cara,
la façana de la lluna
que m’enamora
i el volcà del muntanya
la seva boca oberta
quan em besa.
http://desdeminoray.blogspot.com/2009/11/la-isla-se-abre-en-la-piel.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada