amb silenci
allò que canten els ulls,
em parles retenint els mots
com si perles fossin
amb temor de perdre.
És amor que guardes,
sabent que no pot ser nostre,
és amor que crema
quan les mans es freguen.
Vens a mi sabent
que lluito per apropar-me
i fer nostre el moment
de renéixer l’un amb l’altre.
És amor que guardes,
enfonsant poc a poc
les muralles
que ens separen.
http://lamusicaquemuevemisesencias.blogspot.com/2009/11/amo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada