És tan vell

És tan vell
que podries contar-li
els petons perduts
en cadascun dels solcs
que li creuen la cara.
És tan vell
que les llàgrimes
li han llaurat
un canal directe al cor.
És tan vell
que el cor
galopa a ritme de cargol
i s’agermana
amb les sargantanes
cara al sol.
És tan vell
que ja no recorda
quan et va dir t’estimo
per darrer cop.
És tan vell
que cara al mirall
em recorda un jo
de fa temps.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2009/11/sentado-en-el-otono.html