Com un xiuxiueig

Com un xiuxiueig
constant que et fa callar,
descansa als teus peus
el mar les ones
perquè descansis
de lluites entre llum i foscors.
Calla et diu
quan l’ona et besa els peus
i mira el cel,
conta els estels
que cauen per veure’t
i volen ser escuma
per tocar-te la pell,
Sss, sss, sss,
canta la mar mentre t’adorm
envoltada de sorra,
mirant un cel cobert
d’estels
que et piquen l’ullet.
Calla i dorm
que el bram de la mar
ara és cançó de bressol
i mentre el món fa un vol,
comença a sortir el sol
que també et vol conèixer.

http://primaveraldesert.blogspot.com/2007/04/perd-la-llum-el-cel-mitja-tarda.html