restar la meva vida
a la teva vora,
i compartir
anhels i mancances.
No em costa
estar a l’ombra
i seguir les passes
que el destí et marqui.
No em costa
ser silent o respondre
els versos que llencis
a l’èter immòbil.
No em costa
i ho saps,
respondre vers amb vers
ni deixar
que a la teva vora la mar
banyi el sol i la lluna plena.
No em costar ser,
si tu hi ets
i ho comparteixes
amb ella de matinada
i de tant en tant
respons feble
a la seva quimera.
http://desdeminoray.blogspot.com/2009/11/se-mi-luz.html
No em costa passar i deixar-me anar sobre el teu pes de la paraula… no em costa, però sempre me’n a dono quan vinc i trobo repòs sobre ella.
ResponElimina;)
No em costa
ResponEliminaja res,
perquè a la nit
sóc la teva pell
en la meva pell,
perquè a l'alba
el teu alè
és el meu alè
Petons
No em costa llegir-te, perquè sempre passes suau com l'aigua fresca.
ResponEliminaPreciós el teu poema.
PD. La paraula de verificació que em surt és PEACES.