dansen les grues
el ball de l’enamorat.
Cua enlaire,
coll estirat
cridant amb el bec obert,
ales obertes,
s’estan aparellant.
Miren les joves
con dansen les grans,
n’aprenen per quan
sigui l’instant.
Sobre un terra blanc,
juga la neu,
al color del plomall,
dansen les grues
el ball de l’enamorat.
http://enelreinodelasestepas.blogspot.com/2008/08/reserva-natural-gn-galuut.html
Les grues i jo mateixa estem satisfetes, molt satisfetes amb el teu poema. Subtil, real i molt harmònic...
ResponEliminaIsabel Barriel