la teva pell,
perquè s’estira cap a mi.
Els llavis rectes
esperen emulsionar volcà
de sentiments
quan s’ajuntin
amb els meus.
No veig les ninetes
dels teus ulls,
camino amb els meus
tancats vers tu,
ple de confiança
amb la dolçor de les mans
quan descansen sobre meu,
blanques i fredes,
distants tots dos del món.
No hi ha més mort
que la del so, amor,
quan som només
dos amants
que estan junts.
http://huyana9.blogspot.com/2009/11/mort-amor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada