fets àngels i creus,
rostres enganxats
en més parets
de marbres multicolors,
calendaris passats
de vells records.
A la vora,
enterrades en terra remoguda
i ara ja seca, dormiten
quasi eternament oxidades
creus de ferro
amb llegendes
de paper ja desaparegut,
on promeses d’oblit inexistents
s’han esborrat de la memòria.
Aquí on els xiprers
són els senyors de l’espai
un cel encapotat
amb premonicions
no sempre complertes
de pluja fina domina l’eteri sostre,
vinc pare a cercar respostes,
o a xerrar, com quan assegut
a sobre teu m’explicaves
d’un món que no entenies
i compartíem tants silencis
que em vas fer savi en el callar,
prudent en la mesura
i l’ús de les paraules,
a conèixer si és pot,
el seu pes i la seva amargor.
En aquest palau
de contradiccions
on les flors són de vegades
convidades forçoses,
enceto el camí del retrobament
i mentre l’instant arriba,
de nou entrellacem
tant silencis com abans,
ara més reals,
ara més humits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada