en queda el regust salat
un cop se n’han anat.
De la por,
en queden les llàgrimes
filles de la impotència.
De l’aigua,
en queda la serenor,
la pau que flueix amb ella.
Llàgrimes,
que van néixer en marxar.
Por,
que es va quedar corcant l’esperança.
Aigua,
que em va dur al qui sap si...
http://titeperalta.blogspot.com/2009/10/els-xaragalls-del-silenci_15.html
llàgrimes que són paraules
ResponEliminaque sense parlar parlen
llàgrimes d’impotència
de mans lligades i de cor ple...
ple d’il•lusions que només seran somnis
demàs que quedaran en el demà
absències que seran buidor
i embolcallant la tristor,
el buit i el silenci...
... llàgrimes
callades,
submises;
entristides...
llàgrimes...
com aigua d’un riu
que se’n du l’ofec