dimecres, 25 de novembre del 2009

Són els meus dits

Són els meus dits,
arrels en el teu cos,
d’ell en treu la vida el meu.
Són els meus llavis,
recaptadors de petons,
que m’alimenten.
Són els teus ulls,
lluernes que em guien
en les nits de foscor.
Són els teus braços,
arcs de circumval•lació
que foragiten les pors.
Són cadascun dels teus moments,
el llibre que llegeixo
i m’ensenya a preparar un futur dubtós.
Safe Creative #0911255007891
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2009/11/abrazada.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada