al vol d’amor
que m’ofereixes
i cau la clau
de les meves mans.
Ensenya’m
els jocs dels dits,
que escriuen
en la pell nua del teu cos,
i ensenya’m a llegir
els calfreds
que alliberen l’ànima
del seu desig.
M’obro perquè entri
la saviesa del teu poder
i amb tu el pany
restarà obert
mentre l’embruix
duri el teu sortilegi,
oblidant la llibertat
que abans
em delia conquerir.
http://huyana9.blogspot.com/2009/11/la-clau.html
A veces solo queremos ser prisioneros.
ResponEliminaExcelente.
Un abrazo.