Carrega la vella mà

Carrega la vella mà
els cornalons de la sàrria
que el pare carretejava
en temps de penúria,
hi ho fa amb compte,
tant preuada és la càrrega.
Troba en l’entrada
de la casa l’escalfor
d’un petó del fill al pare,
a mig carrer,
encara hi queden restes
de l’encàrrec
que no es va fer,
Al menjador,
ressonen les encaixades
i felicitacions d’un nou any
encara per estrenar,
A l’altre cornaló,
hi guarda preuats records
del fill infant i adolescent,
dels triomfs i dels desencís,
del primer amor
i dels fills que l’han fet avi.
Puja corretjós amb l’ase petit
pel costerut carrer de l’esperança,
on encara no hi ha paviment,
un descuit de l’ajuntament,
aparten peus i potes
còdols i telles
i mentre pensa
que voldria el Josep Antoni
quan es despertés,
un grapat d’ametlles
o un plateret d’olives
acompanyant el porró,
i mentre pensa
mira i remira
de no perdre res
del que porta el ruc a la sàrria,
el seu tresor, els seus records.

http://rebaixes.blogspot.com/2010/02/lligada-va-meva-maels-meus-trenets.html