Un pardal ha entrat

Un pardal ha entrat
a jugar al meu jardí,
volia trencar una llavor,
jugant el joc de la vida,
mirava sense parar
els tocants enrajolats
esperant un imprevist,
s’agafava la llavor
i la tornava a soltar,
i així el joc a que jugava,
me l’ha deixat estimar.
Giragonses de cos i de coll
volen a la llavor guanyar.
A la fi, se l’ha dut al bec,
ha deixat de jugar
i d’una revolada ha sortir
per un forat de la xarxa d’amor
que l’empresonava.
Lliure, ara juga lliure lluny
de l’abast d’uns cansats ulls
que potser ja no el veuran més.
Recordo que...
Un pardal ha entrat
a jugar al meu jardí,
volia trencar una llavor,
jugant el joc de la vida...