se’m fa més dur
veure el teu costat del llit buit.
Cada racó
que guarda encara el record
i la dolçor perfumada
de les teves absències
em diu que ja no vindràs.
L’armari mig ple
troba en falta la roba
que et treies
quan volies jugar
a jocs de riure,
de petons trobats
i carícies embolcallades
amb pessigolles
on més t’agradaven.
Mig afaitat
per si arribes algun dia
per aquell costat,
espero mirant
pel quadre del menjador
un mar que mai et va banyar.
Que no hi siguis em diu
que tinc un os difícil de rosegar,
però mos a mos
ho hauré de fer,
per si un dia
com qui no vol
tornes a voler jugar
jocs de pessigolles
i petons trobats.
http://noelplebeyo.blogspot.com/2010/01/el-duro-hueso-de-roer-tu-ausencia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada