Plena n’és la glera de còdols

Plena n’és la glera de còdols
que surten del riu
a prendre el sol ara
que l’aigua baixa
i poden lluir la pell lluent
amb reflexos de llum
que els bateja de tant en tant.
Mentre el sol acaba el passeig
d’un dia fred,
es difumina la tarda
sense acabar d’entendre
que la nit li acarona la galta.
Amb la foscor,
tornarà l’aigua a banyar la llera
i els còdols aniran a dormir
amb un llençol d’aigua
que els deixarà la llum encesa
d’una lluna coqueta.

http://carmerosanas.blogspot.com/2010/02/escuma-als-codols.html