tancat a casa
espero el primer raig de sol
que vingui des de fora,
però les gotes picotegen
els vidres de les finestres
i del balcó,
dient adéu als darrers intents
de veure alguna cosa més
que aquesta llum esmorteïda
que fa conjunt
amb la meva imatge
de soledat trencada
pel flonjo repic
d’aquestes gotes persistents.
Plovisqueja
i sota les branques
s’amaguen els darrers ocells
amerats amb la pluja
d’un hivern qualsevol,
sols,
esperant una primavera
que qui sap que ens durà.
http://pandova.blogspot.com/
Sempre he sentit dir que quan un llegeix un poema, d'algun mode, el fa seu. I en aquesta ocasió els meus sentiments s'identifiquen de tant, amb aquets versos, que se m'esquinça l'ànima... Gràcies per entrar al meu bloc, i gràcies per regalar-me'l.
ResponEliminaPetonets
Segur que ben aviat deixarà de ploure...
ResponEliminaMe gusta mucho este poema, la lluvia a mi me gusta, pero da sensación de tristeza. Llegara la primavera y veremos que nos aporta
ResponElimina