Em preguntes
amb un català nou,
de paraules encara
amb restes de paper fi,
olor d’espígol
i color de ginesta florida.
Mirant-me amb uns ulls blaus
de mirada tranquil•la,
que m’arriba de lluny,
tant lluny com la terra
on vas néixer,
dubto en respondre
per tenir-te una curta estona
més a la vora,
mentre els ulls dibuixen
els contorn dels llavis
en parlar-me.
Cortés a la fi et responc
i amable m’ofereixo
a resoldre el problema,
escapçant
aquest primer encontre
de soca-rel,
deixant enrere un camí
de mirades
que es pregunten
quan tornaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada