No es tancaran

No es tancaran
pas el camins
de la nit
que em duen cap a tu.
Prem forta la mà
que t’acull
i destria de la tardor
el color d’un cel brillant.
No hi ha més temps
que el teu
quan es fa nostre
ni més límit
que el frec
d’una pell pintada de foc,
ardent,
plena de carícies.
S’ha acabat l’instant
del dubte,
la seva timidesa,
quan l’albada truca
a la porta
per obrir una nova matinada.
Fugim pel camins verges
que s’obren
per a nosaltres,
mentre el cim
ja no aguanta subjecte
el sol que vol sortir.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/02/desvela.html