He estat tant de temps

He estat tant de temps
camí del meu propi cos,
que ja em se de memòria
els clots i les ferides
que jo mateix he anat llaurant
a la vora del cor.
Però encara em rossega el dubte,
de si estimant m’he fet gran,
o m’ho vaig fer l’instant
que el bressol dels seus ulls
em van encisar.
Es fon l’estela
del seu pas pel meu davant
i com l’ombra que sóc,
m’apropo a conèixer-la,
afegint si cal un nou estrall
al vell camí
del meu malgirbat cos.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/02/por-el-dorso-de-mi-cuerpo.html