Obrim finestres

Obrim finestres
que entri el raig clar
i ens faci respirar
aires nous més nets.
Netegem plàcids,
el vells records
de quan gran tots
t’escoltaven,
de quan la paraula
que deies era llei,
de quan com sempre
ens fas anar
amb la cara ben alta.
Vull que ressoni
la teva paraula
més enllà
de les meves oïdes,
i em contesti
qui t’estima
amb els teus mots.
Vull bressar
els nostres fills
en la teva companyia,
a la vora de la llar de tots,
mare que tant fort
et premia
amb les mans nues i febles,
ara amb el teu mirar cansat
i valent em dóna força
per anar caminant pas a pas,
però sempre cap davant.
Guarda la sang
que desflorin properes ferides,
pren amb tu mon cor
i guarda’l en el teu bressol.
Portam mare
mans amigues per fer rotllana
i persones que vulguin escoltar
la teva història
d’abnegada mare
que reculls fills dispers
i afillats nouvinguts.
Ajuda’ns a conrear la terra
i fer-la fèrtil pel fills dels nostres fills.
Sempre a la teva vora mare,
escoltant les paraules
que la teva vellesa ha fet sàvies.

http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2010/02/la-meva-terra.html