de qualsevol taberna,
allí em podràs trobar.
Trobador de coples velles
i lleugeres de roba,
boca desdentada
i somriure agre,
de vi tan vell
com les coples
i tan vinagre
que ni fos
per a les amanides.
Trenca el so i el cor
les cordes puntejades
de la guitarra,
tan vella
que ha tornat
de trenta guerres.
A la porta fosca
de qualsevol taberna
et puc contar una historia certa,
i una certa mentida,
tan segur que l’una acaba
quan l’altra és finita.
http://lasonrisadehiperion.blogspot.com/2010/02/sembrando-arlequines.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada