d’un dissabte qualsevol
esperen la nit
companya còmplice,
mentre cauen cortines noves
davant les parets pintades,
esperant un oblit que s’apropa,
mentre el pensament va perdent
filades de memòria
que s’endu una vella malaltia,
forats cada cop més grans,
respostes cada cop més absents.
Esperant sense saber qui ets,
en aquests llençols tan nets.
http://titeperalta.blogspot.com/
A veces, el pensamiento
ResponEliminateje la memoria
con hilos de olvido.
Un abrazo