Havia deixat la taula

Havia deixat la taula
amb el cafè mig ple
i la botella d’aigua
que sempre demanava
sencera.
No n’havia begut ni un glop.
El capell al cap,
la bufanda ben col•locada
al coll per sobre l’abric
blau marí quasi fosc,
d’una tallada rigorosa,
molt elegant.
L’havien ofès com mai,
amb aquells improperis
indignes d’un cavaller.
Amb el cor trencat
per l’ofensa,
se n’havia anat d’aquell lloc,
Tota una sortida digna,
o al menys ho havia pretès així,
dins el codi
que li havien ensenyat.
Ni un mot més alt
que un altre
ni una mirada que pogués ofendre.
La resposta a l’insult:
El silenci.
Si. Havia estat una sortida digna
de qui com ell detestava barrejar
la força física amb la paraula.

http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html