Tancat en l’exili intern

Tancat en l’exili intern
de les quatre parets
que m’aïllen del món
que varem conèixer,
es torna la pell color cendra,
mudada amb un vestit corcat
de desigs de llibertats.
De la llibertat d’expressar
el mot sense la por ni el dubte.
De la llibertat de jugar
amb l’ombra del sol
entre la fragància
dels arbres en flor
i fer titelles retallades
en les blanques parets
d’un poble qualsevol
del meu mar tancat i moribund.
De la llibertat d’estirar-se
entre ones plàcides a mitjanit
i com una Xahrazad
contar els mil i un estels
i etiquetar a cada un d’ells
amb el poema d’una nit anònima
als teus braços.
Tancat en un exili
del que mai sortiré,
desfullo les flors
que dibuixo per les parets
donant a cada pètal
el nom d’una llibertat perduda,
i a cada flor li repeteix
amb la força d’una alè el teu nom,
que mai oblidaré.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/02/no-soy-mas-que-lo-que-soy.html