Des de la foscor

Des de la foscor
de les lletres en silenci
reps qui sap si consol
pel teu patir,
més sabent-lo a prop
si el seu suport és bo,
importa qui és?
Si no pots prémer les mans
en comunió,
si l’espatlla no serà base
del seu braç,
però el mot reconfortarà,
cal esprémer el silenci
pel seu nom?
Dir-li Amic,
Company,
Veí,
poden servir-li de nom,
un que estigui més a prop
d’un Anton que pateix,
d’un pare que veu el riu
com baixa lentament,
marxant congost avall
amb la serralada a l’esquena,
però si el vols, qui sap si...

http://rebaixes.blogspot.com/2010/02/demano.html