dins un cristall
fet del blau marí
manté els límits tancats
entre ones
que bandegen estels
en camins de llums
que mai s’acaben.
El temps rellotge aturat
en el darrer adéu,
veu rere el vidre trencat
que li fa de porta,
com mires als costats
esperant el moment promès
per aparèixer a la seva crida.
El temps serà el carruatge
que et durà a traves de l’univers,
amb ella,
i fondre en aquest instant
que li demanes
tot el que us separa al preu pagat
si cal de deixar-hi la pell
i segurament també l’ànima.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/01/dame-solo-un-instante.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada