I mentrestant dansa l’ombra

I mentrestant dansa l’ombra
per entre els finestrals
al ritme lent
que li canta el sol
en moviment.
Canvia el ball
el sol per la lluna
i s’ombreja rere els finestrals
una nit curiosa
que vol tancar-se mirant
cortinatges i persianes avall.
El rellotge puja i baixa les agulles
en un ball rodó
que mai s’acaba,
amb el metrònom constant
d’un tic–tac ja familiar.
Patina sobre el full blanc
la ploma carregada de tinta
i serpenteja fent versos
de lletra lligada
al so de una inspiració
que taral•leja versos
que surten de molt endins.
Al compàs de gotes
que es tiren galtes avall
des del mirador dels ulls humits.

http://elbardelspoetes.blogspot.com/2010/02/todavia-no.html