i estic sol.
Surto a mullar-me,
a sentir-me viu
per la pluja que em toca,
però encara estic sol.
No hi ha ningú pel carrer.
Les llums es reflecteixen
als miralls dels tolls,
instants abans de fer ones
sotes les petjades
de les meves sabates molles,
segueixo estant sol.
Cauen les gotes sobre mi,
les úniques que saben on soc,
amerat començo a tossir,
i cada esternut
és el ressò de la meva solitud.
Aquesta tarda plou
i estic sol.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2009/12/tardes-lugubres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada