Me’n recordo de la boca

Me’n recordo de la boca,
de tota ella,
solsament la boca
em va corprendre la raó.
En un moment de pas,
en una estació perduda,
en un instant sense devolució,
els fars dels seus ulls,
em van cridar, mira’m sóc jo.
Després,
res,
només la boca,
com una senyal inequívoca
del meu destí.
Obrint-se incipient,
com un capoll,
pètals rosats,
sense pintar,
deixant enrere el passat
per encetar-se i ser flor.
Me’n recordo de la boca,
venint a mi,
per regalar-me la vida
de llet i mel,
obrint la porta
que duu al cor.
I la vida
se l’endugué
a poc a poc,
com en un tren alentit,
sense dir-me la destinació,
solsament la boca
em va corprendre la raó.

http://logosjuris.blogspot.com/2009/11/recuerdos-de-tu-boca.html