Com el darrers vaixells

Com el darrers vaixells
d’una tardana flota,
van marxant les fulles
caigudes al sotabosc,
amb les primeres pluges.
Mortes ja elles,
com les paraules caigudes
per la balconada,
de nit,
vers un precipici fet
de silencis i desenganys.
Marxaré amb la darrera
de les barques fetes fulles,
sense mirar enrere,
per no veure la mort que duc,
per no veure
l’ombra del mort que sóc.
Si més no,
esperaré que la nova albada
em dugui a un lloc,
on ni jo em reconegui
i pugui renéixer novament
com en una eterna
primavera avançada.

http://desdeminoray.blogspot.com/2009/12/sigue-oliendo-muerte.html