un vers més
del poema del seu cos.
I cada vespre
em faig teclat de sons i crits
repetitius demanant més i més,
sota els arpegis dels teus dits.
I amb la matinada
repasso el rosari dels ossos
de la seva espatlla
entonant la lletania,
bes a bes.
I continua l’aprenentatge
del coneixement que desprèn,
volent ser el seu deixeble,
amarant-me de la corba
de la vida.
http://apayess.blogspot.com/2009/12/con-el-grito-del-te-quiero-ante-tu.html
Gràcies per aquests versos, que m'han semblat plens de llum i de saber viure.
ResponElimina