Em veig en el mirall

Em veig en el mirall,
com un ahir retornat,
més gran,
més calb,
més astut,
be, no tant.
Em veig corrent
per un pont penjat,
on volen tallar
per l’esquena els lligams
que m’hi podien fer tornar.
No se quans demà hi haurà,
però mai seran
com la immensitat d’ahirs
que van ser,
podien haver estat,
o jo hagués volgut tenir.

http://deserthumit.blogspot.com/2009/12/crere.html