D’esquenes i d’adéus

D’esquenes i d’adéus
en tinc la teva agenda plena,
de moments trobats
per furtar al plaer ràpids instants
i defugir de paraules
que sonarien buides.
En són d’amants,
els nostres versos callats,
i els petons de necessitat,
buscats com les monedes del canvi.
El sexe
que ens va atreure per gaudir-ne,
en dóna ara pas,
a instants de quietud i silenci,
ens adonem
que no som solsament un tros de carn,
per a estones de gaudiment.
Les trobades encara són esporàdiques,
i allò,
tant intents com abans,
però ja fa temps que parlem,
i les paraules tenen la seva força,
el seu pes,
sabem, ara si,
el que fem fora de les nostres estones.
En són d’amants,
els nostres versos, parlen
i els petons, càlids,
buscats amb la tendresa,
que el temps en ha portat.
Ara, en els nostres clandestins encontres,
som tu i jo lluny dels estranys
que aleshores érem.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2009/12/amante.html