el meu afany
contra els obstacles
que el món em posa.
Camino cara el vent
quan aquest, em bufa fort
i em fa plorar,
ensopegaré tants vegades
com calgui a la mateixa pedra,
si no la puc treure
i m’esquinça el camí.
La meva lluita sorda i constant
amb les paraules com a armes
i la teva companyia com a escut,
fa que no enyori els moments cecs
ni ombrívols de cada dia,
ni les tranquil•les estades
de tots els estius passats,
només de tant en tant em cau damunt
la llosa d’un tendre desencís
quan cauen a sobre meu
les fulles mortes d’un plataner
pel passeig que em duu al riu.
http://desdeminoray.blogspot.com/2009/12/se-que-afuera-continua-la-vida.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada