i en el gir li dansa el gràcil cos
d’infant que va creixent.
Repassa cada moviment
en l’habitació tancada,
fora només és una remor
que quasi no s’escapa.
Aprèn, els passos de la dansa,
retalla el vol dels peus
i dels braços,
s’estanca la seva figureta
de porcellana,
vestida encara amb el pijama.
Sent, els aplaudiments
i veu en les cares dels pares
una gran rialla,
el cor li explica els sons
i li ensenya les cares.
Aviat serà la gran artista
que somia,
ara treballa de puntetes,
camina per sobre la catifa blanca
i amb una lleu reverència
saluda un públic entregat,
que li llença flors de paper
i nins de feltre als peus.
http://bambublanco.blogspot.com/2009/12/reina.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada