entre dues pinzellades,
la font on vas
a buscar el color
de la teva vida,
el que canvia el blanc
per allò que vols,
l’infinit efímer d’una vida,
que s’atura
en la segona pinzellada,
i jo em quedaré sense veure,
el gràcil quadre
de la teva vida,
plena de colors
entre dues pinzellades,
un instant,
una gota en la mar
del teu somriure,
però amb tot,
hi vaig estar.
http://espurnabalearica.blogspot.com/2009/10/estimar-te.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada