en el teu mirar,
ni farsa
en el teu somriure,
només em resten
estranyes les paraules
i les seves parelles,
els silencis.
Massa mudades
elles pel que diuen,
massa callats,
ells pel que saben.
Si tot ses dit,
quan descansen
les teves mans
entre els meus dits,
i són les parpelles,
el teló que posa fi
a aquest succés enrarit.
http://sedemiuqse.blogspot.com/2009/12/la-comedia-llegada-su-fin.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada