Retallo lletres a l’atzar

Retallo lletres a l’atzar
que el vent s’enduu,
i sempre em queda vana il•lusió
les lletres del teu nom.
Taral•lejo cançons que l’aire em porta,
de les mil parts del món,
i sempre em queda vana il•lusió
aquelles que tu i jo varem ballar.
Cerco flors en tots els jardins
que els passos em porten,
i sempre en vana il•lusió
oloro les que t’agradaven posar al menjador.
I quina follia em porta
a aparèixer sempre envoltat
de tota l’essència que em vas impregnar.
I quina dolça follia el dia que sigui veritat.

http://maioiotas.blogspot.com/2009/09/palabras-locas.html