Recordo sens dubte

Recordo sens dubte
el primer petó,
robat,
en un joc d’infants,
foc ardent,
volcà ple d’il•lusions
que no s’han fet realitat.
Recordo sens dubte,
la força del primer ball,
just tocant-te
amb la punta dels dits,
aliè a altra música
que no fossis tu.
Des d’aleshores
he mort tres vegades,
una per cada promès,
n’he renascut dues
i he estat conquerint-te molts anys.
Ara és el silenci
qui em mata,
la rialla guanyadora
de la que sap
i mata
amb el somriure
i calla.

http://mariangardi.blogspot.com/2009/12/explosion-en-tu-boca.html