no vol més gent
que marxi darrera d’ella.
Des d’ara els comiats
seran cara a cara,
mirant de fit als ulls
mentre venen
les paraules de l’adéu.
Un mal petit si ha de venir,
el darrer finit,
El petó penjat d’una galta
que no el rep,
perquè uns altres llavis
no s’han volgut trobar
amb els seus llavis.
No hi ha més llàgrimes al carrer,
per comiats.
S’han acabat.
No cercarà més cares
que les del mirall,
ni més cel
que des dels finestrals.
Esborrarà aquest verb
del seu diccionari,
i qui sap si també ho farà
amb el verb, trobar.
http://mispalabrasdescalzas.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada