Aquí sóc!

Aquí sóc!
Em crida silent
la lluna nova,
espantant núvols juganers
que la volen tapar.
La nit és freda
i el balcó tancat,
però rere els vidres
la vull mirar.
On és , lluna amiga,
la font del meu estimar?
Que s’amaga en la nit,
que vinguí un nou demà.
No hi ha petons més dolços,
ni carícies més flonges,
ni versos més suaus,
ni records més bonics,
ni absència més sagnant,
ni fiblada més dolorosa
que la que m’has donat.

http://poemasycosasdeluna.blogspot.com/2009/12/brilla-la-luna-triste.html